El plantejament d’aquest camp de treball al castell de Guardiola sorgeix a partir de l’interès de les entitats Torre de Guaita i Grup d’esplai Penyes Altes per recuperar un monument del municipi de Guardiola de Berguedà que fins el moment havia estat oblidat i que presenta un interès històric i patrimonial cabdal per entendre l’Edat Mitjana a la comarca del Berguedà. Així, i de cara al futur, seria interessant fer visitable el castell i fins i tot incloure’l dins una ruta cultural.
Aquest monument va ser declarat BCIN (bé cultural d’interès nacional) l’any 1949, però mai se n’havia fet un estudi exhaustiu per fer justícia al seu passat com a punt estratègic a la vall de Brocà.
El projecte de camp de treball al castell de Guardiola pretén fer un estudi arqueològic del jaciment de forma didàctica, per tal que els seus participants es puguin familiaritzar amb l’arqueologia i puguin entendre millor el passat i el present gràcies al testimoni que ha perdurat al llarg dels segles.
A llarg plaç l’estudi documental i arqueològic del castell de Guardiola presenta diversos punts d’interès:
- Ha de permetre conèixer amb claredat l’espai que ocupava el castell i les seves construccions annexes, determinant el seu perímetre, així com els seus elements defensius: les muralles i les portes que s’hi obrien; el nombre de torres, la seva planta i el sistema d’accés al seu interior.
- Ha de poder determinar quin era l’espai ocupat per la construcció principal del castell, confirmar la seva planta i veure les possibles dependències que tenia.
- Ha de possibilitar conèixer el nombre i l’estructura dels masos que hi havia al peu del castell.
- L’estudi del castell ha de poder contribuir al coneixement del camí ral que portava de Barcelona a la Cerdanya i França, amb els ponts, els hostals i les torres que hi havia al pas d’aquesta ruta per l’Alt Berguedà.
- En la mesura del possible, s’hauria d’intentar recuperar l’entorn paisatgístic existent a l’època del castell.
S’ha de tenir en compte però que l’eventual continuïtat de les intervencions arqueològiques dependrà en gran mesura de la viabilitat de diverses campanyes de consolidació de les estructures prèviament excavades, condició indispensable per què aquestes no quedin progressivament malmeses.
L’aspecte del turó, tant pel que fa al cim com a les
vessants, responia a la imatge d’un bosc dens, crescut segurament
els darrers anys (hi ha fotografies de mitjans del segle XX on la
vegetació és molt menys tupida). A partir del moment de la
destrucció de les parets més altes del castell i de manera
progressiva es van anar succeint els enderrocs i l’extracció de
pedres de les estructures inutilitzades, de manera que actualment es
troben escampats gran nombre de blocs de pedra per tot el jaciment.
Val a dir el bosc actual i la capa vegetal es van anar desenvolupant
per sobre dels mencionats nivells d’enderroc. De la mateixa manera,
les arrels i els brots de vegetació afectaven directament les
pròpies restes arqueològiques.
Per tal de facilitar els treballs arqueològics, i de
manera prèvia a aquests, els membres de l’entitat Torre de Guaita
van procedir a desbrossar diverses zones de bosc que comunicaven les
diverses restes arqueològiques entre sí, creant també dos camins
d’accés que anaven des de la base fins el cim del turó.
La part de ponent del turó
on hi ha el castell de Guardiola és la més rosta; el
vessant de llevant, en canvi, no és tan abrupta i va haver de
ser fortificat. A la
meitat del pujol sembla que hi ha restes d’un primer recinte
fortificat, on s’hi devien incloure unes quantes cases. En aquesta
zona hi havien diverses restes de trams de murs coberts de vegetació,
entre els quals destaca una possible habitació de planta
rectangular. Aquests probables edificis són, segurament, els que es
documenten al segle XII.
Prop del cim hi havia les restes d’una muralla,
defensada per dues torres circulars, la més ben conservada de les
quals es troba al nord-est. Es tracta d’una estructura, feta amb un
parament de blocs de pedra quadrats (escalabornats però poc
treballats), lligats amb morter, que encara presenta una alçada
considerable, i té el seu interior, de 3,5m ple de runa. Hi destaca la presència, apart d’una
porta i de diverses espitlleres i finestres, d’un gran contrafort
de secció semicircular adossat per la cara externa de la torre, de
tècnica constructiva igual a la de la torre, i perfectament
conservat. L’amplada de la paret de la torre és de 1’10 m.
Les restes de l’altra torre es trobaven per sota de la
capa vegetal i coberta d’enderroc i vegetació, de manera que la
seva planta no es podia apreciar visualment. Tanmateix, s’endevinava
la seva forma circular en unes poques filades corresponents al seu
alçat i ubicades a una cota inferior.
Entre les dues estructures destacava la presència de la
muralla, de trajectòria semicircular i de 65m
de longitud, amb moltes pedres desplaçades del seu lloc
original. Val a dir que s’apreciava força bé el seu alçat per la
cara externa, no així la planta, coberta de vegetació, la qual cosa
dificultava l’apreciació de l’amplada i, per descomptat, de la
seva cara interna.
Semblava que, a part del tram de muralla descrit,
aquesta estructura defensiva continuava més enllà, en els dos
sentits oposats a partir de les dues torres. Igualment, en diversos
indrets de la part més alta del turó, s’apreciaven petits trams
de muralla coberts de vegetació. Aquest fet confirmaria la hipòtesi
que originàriament tota la part alta del turó estaria protegida per
una muralla perimetral absent únicament als indrets on la roca
abrupta facilitaria la defensa per si sola.
A un nivell superior al de les dos torres, al cim del
turó hi havia els vestigis de la construcció principal, segurament
la celoquiam superiorem (torre de l’homenatge), que apareix
en el document de 1327. Aquest edifici, que semblava d’època
romànica o pre-romànica pel seu parament, fou bastit d’una manera
similar a la torre circular anteriorment descrita, mitjançant
carreus escalabornats, encara que poc treballats, lligats amb morter.
En concret es tractava de les restes del que semblava
ser una torre de planta quadrada o rectangular que devia tenir un pis
superior, amb algunes espitlleres i finestres. El seu estat de
conservació era deficient, mantenint-se dempeus dos trams de paret a
partir d’una cantonada en angle recte. Dels dos trams, el més ben
conservat encara mantenia una alçada superior als 3 m. Tot i això,
a uns 4 m de distància s’aixecava una altra paret, que era la
oposada a la més ben conservada de les anteriors. Val
a dir que l’amplada dels trams o panys de mur visibles era
considerable, arribant-se fins els 1,25 m.
L’espai intern delimitat per aquests murs es trobava
cobert d’un potent nivell d’enderroc i capa vegetal. Per la part
externa se’ls adossava un considerable nivell d’enderroc, format
precisament amb els desprendiments dels diversos panys de paret de la
torre.
Abans de l’inici de la intervenció arqueològica, tot
el conjunt es trobava en un mal estat de conservació, en especial
els trams visibles que potencialment podien formar part del perímetre
emmurallat.
Un dels problemes relacionats amb la cronologia és la
possibilitat de diverses fases constructives o remodelacions del
castell, doncs aquestes fortificacions tenien una durada molt llarga
i era necessari modificar-les. El castell de Guardiola, per exemple,
resta dempeus des dels primers documents on apareix mencionat fins
segle XVII.. Les noticies històriques i documentals no acostumen a
fer referències a les reformes arquitectòniques, tot i que es
menciona l’obligació d’obra, pel la qual els súbdits estaven
obligats a la conservació del castell.
Aquestes fases o remodelacions son de vegades difícils
de detectar arqueològicament, a no ser que hi hagi una molt segura
diferenciació d’estils constructius a les estructures o les
relacions físiques apareguin prou clares. Al castell de Guardiola,
en l’estat actual de la intervenció, no detectem encara diverses
fases constructives o períodes cronològics ben diferenciats. Al
contrari, sembla que existeix una forta unitat estructural entre les
torres i la muralla del sector A.
Tot i això, i encara que durant un lapse de temps per
determinar van funcionar conjuntament, hi ha indicis que fan suposar
que la torre del sector B podria ser cronològicament anterior a
l’estructura defensiva del sector A. En primer lloc, la seva
situació preeminent, al cim del turó, com a successora d’una
primera torre de guaita de fusta (mossèn Bartrina diu que la torre
de pedra actualment visible és originària del segle X; Bartrina,
1985). A aquesta hipòtesi cal afegir la major antiguitat que es dona
a les torres de planta quadrada o rectangular respecte a les rodones.
No descartem per això l’existència d’una primera muralla de
dimensions més reduïdes per protegir la torre del sector B,
ampliant-se posteriorment l’espai defensat amb les torres i la
muralla del sector A. Es tracta d’idees que han de ser corroborades
arqueològicament en un futur.
El domini de la vila de Berga sobre el castell de
Guardiola es farà efectiu al llarg del segle XVI. El castell també
participarà d’alguna manera en la Guerra dels Segadors al segle
XVII. Aquest funcionament tardà de la fortalesa queda palès
arqueològicament amb les troballes efectuades al nivell superficial,
consistents en ceràmica vidrada i sobre tot, des del punt de vista
quantitatiu, en fragments de teules d’època moderna, utilitzades
com a coberta.
Com ja s’ha fet esment en diverses ocasions, els
nivells d’enderroc localitzats es formen a partir de la destrucció
del castell.
Les dependències
internes del castell
Les fonts documentals relacionades amb el castell de
Guardiola mencionen la presència, dins del murs de la fortalesa,
d’almenys dos edificis emblemàtics, com són l’església de Sant
Esteve, i la presó, indret on anaven a parar els castigats per la
justícia de l’abat de Sant Llorenç prop Bagà. Concretament, la
presó apareix en un document del 1295, on hi consta que el cavaller
Ramon de Pinós devia un modi de blat al cavaller Guillem de
Rocavert. Aquest va jurar que, si no li pagava, el faria tancar a la
presó del castell de Guardiola (Serra i Vilaró, 1930-1950).
Aquestes notícies històriques fan suposar que les
restes d’aquestes dependències podrien trobar-se al subsòl de
l’espai situat entre les torres 1 i 2 i la muralla, i la torre
quadrada, un espai actualment impracticable degut a la vegetació amb
què es troba cobert. Constitueix un indici d’aquestes possibles
estructures soterrades la troballa d’un tram de mur encara per
confirmar (ue 13), perpendicular a un tram lateral de la muralla (ue
12). Aquestes estructures compartimentades es trobarien també
estructuralment relacionades, com les torres o la muralla, amb la
roca natural.
Donades les dimensions de la part alta del turó, podria
haver-hi a més un gran pati central, la residència del batlle i
diverses cases.
Fonamentació de les estructures en la roca
Els castells del Berguedà, més que cases senyorials,
eren fortaleses defensives i centres estratègics de vigilància i de
seguretat sobre una contrada. Molts castells eren edificats sobre
roques (castells roquers), i aprofitaven les condicions naturals
militars del terreny (guàrdia o guardiola) (Bartrina, 1985).
Aquestes afirmacions troben un dels seus exemples al castell de
Guardiola. Es tracta d’una evidència que hem anat constatant al
llarg de la intervenció arqueològica, i a la que ja hem fet esment
en parlar de l’estat en què es trobaven les estructures abans de
la intervenció, i quan descrivíem les actuacions efectuades en cada
cas (torre 2, muralla, torre de l’homenatge i sondejos).
Per començar, les filades de la muralla perimetral del
sector A es perden, en els dos sentits, quan apareix la roca, sobre
la qual es recolzen. Degut a la destrucció del castell, però, no
sabem si per sobre d’aquesta roca continuaven els murs, o si bé el
propi terreny abrupte actuava com a defensa natural. La trajectòria
de la muralla torna a fer-se evident quan desapareix la roca a una
cota alta, i així successivament fins completar-se tot el circuit de
la part alta del turó.
Quant a les torres, ja hem apreciat la fonamentació a
la roca de la torre 1 al sondeig 1 i d’almenys una de les parets de
la torre quadrada. És de suposar que la resta de murs d’aquesta
torre també segueixen aquesta solució, encara que pel que sembla a
diferents nivells degut a la desigualtat del sòl. Pel que fa a la
torre 2, tot i que no coneixem encara la seva fonamentació, per
lògica ha de seguir la regla general. En relació amb això, als
indrets on no s’ha verificat del tot la seqüència física de les
estructures, aquesta relació s’ha deixat incompleta al llistat
d’unitats estratigràfiques.
Tenint en compte tot lo exposat, amb els resultat
obtinguts i des del punt de vista científic i d’interès cultural,
creiem viables noves intervencions arqueològiques i consolidacions,
pels resultats que pugin donar.
Hi ha una sèrie d’intervencions que serien la
conseqüència lògica o continuació dels treballs ja realitzats,
com ara el buidatge dels enderrocs i sediments dipositats a dins de
les torres, necessari per conèixer la seva estructura interna. En el
cas de l’excavació de la torre del sector B, no hi ha dubte que
per la seva situació, que dificulta l’evacuació de terres, la
potència del seu sediment intern i la magnitud dels enderrocs que
s’haurien de retirar per delimitar-la externament, representa una
de les tasques més laborioses de dur a terme.
Una altra actuació que seguiria la línia iniciada
seria completar la delimitació del perímetre emmurallat, tasca en
la qual s’inclouria la localització de l’entrada al recinte. Cal
tenir en compte però en aquest cas la necessitat de procedir a un
desbrossament previ de l’entorn més immediat, sense el qual no
seria possible la documentació topogràfica.
D’altres intervencions serien a priori més
dificultoses, com ara la delimitació de les restes existents a la
part baixa del turó, o l’excavació extensiva de l’espai situat
dins la muralla, on podrien haver-hi compartiments o habitacions.
En tots els casos podrien trobar-se restes d’estrats o
nivells medievals amb material arqueològic associat.
Paral·lelament a les tasques d’excavació es pot
realitzar també una representació gràfica en tres dimensions de
les estructures, i diverses seccions transversals per documentar
edificis i estrats, que inclourien la secció que creua el
contrafort, la torre 1 i la torre superior, essencial per interpretar
la topografia del jaciment.
Jordi Guàrdia i Felip, arqueòleg
